Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

El Talladell és una entitat municipal descentralitzada aprovada per decret del 20 d'octubre de 2009 i que fou finalment constituïda el 18 de juny de 2010.

El terme compta amb un grup de jaciments paleontològics de gran interès que foren descoberts a finals del segle XIX. Els treballs realitzats durant el darrer quart del segle passat varen destacar la importància dels materials d'origen animal que es remunten a una cronologia del ple Oligocè. Les restes més espectaculars formen part de les col·leccions paleontològiques més prestigioses del món.

Entre els segles III i I abans de Crist tenim testimoniada la presència de pobladors ibèrics sobre la petita elevació de la Madruganya, segons han posat de manifest els resultat de les excavacions arqueològiques realitzades darrerament (2010) al jaciment ibèric de La Rosella.

Els vestigis romans, irregularment escampats pels voltants del terme, ens parlen d'una continuïtat d'ocupació intensificada per la presència del riu Ondara, que fertilitza les terres al seu pas.

La primera menció documental segura del terme i del seu castell és de l'any 1063 quan els germans Gombau i Berenguer donaren per aixovar als esposos Gombau de Talavera i Belisenda un hort "in terminum de castrum Taladel". El febrer de 1067 el comte Ramon Berenguer I donava el castell del Talladell a Ramon Guifré de Vilamur. El receptor es comprometé a bastir "ipsam turrem del Talladell" de pedra i calç, així com a dur a terme altres estructures on el constructor havia de tenir residència. No tardà a aixecar-se aquesta torre a la qual aviat s'afegí un temple cristià, de factura romànica i de petites dimensions. D'aquesta primitiva església tenim diferents mencions documentals des de 1080, quan la parròquia del Talladell és citada entre les sufragànies del bisbat de Vic.

Diferents restes humanes aparegudes durant la remodelació del carrer de la Costa Nova, així com fragments d'esteles discoïdals incorporades a les estructures de cases properes demostrarien l'existència d'un primer cementiri adjacent a la parròquia primitiva. Encara al segle XIV continuava exercint funcions parroquials, com ho testimonien les actes de les visites pastorals del bisbe de Vic realitzades entre 1330 i 1339.

L’any 1681 els paers de la vila encarregaven la construcció d'un nou temple, que canvià el seu emplaçament cap a la part inferior de la vila, al peu del camí reial que, procedent de Cervera, feia cap a Tàrrega, a la seva ubicació actual. Aquesta nova ubicació provocà la creació d'un cementiri nou, situat davant del temple, a l'altra banda del camí reial, que desaparegué a finals del segle XIX, quan es creà el nou cementiri extramurs, entre el Talladell i La Móra.

Mencions extretes del cadastre realitzat a inicis del segle XVIII ens indiquen que l'església antiga encara era visible en aquest moment, tot i que ja estava en desús. El temple actual, de factura barroca i neoclàssica, fou bastit sota l'impuls de Mn. Josep Sorribes. L'edifici, de tres naus, havia albergat un retaule barroc, construït en 1693 i restaurat en 1918, que fou cremat durant la guerra civil.

Pel que fa a la vila, conserva alguns indicis arquitectònics que mostren una vida activa durant el segle XVI. Amb tot és evident que tingué un fort creixement durant el segle XVIII, segurament degut a un revifament de l'activitat comercial. Aquest és el moment en què la major part de les cases incrementen les seves dimensions i alçada, com ara Cal Codina, que s'amplia cap al Camí Reial, Cal Prenyanosa, que fixa la seva estructura més coneguda, o Cal Segura que, més amunt, es rehabilita també de manera important. Els llibres de compliment pasqual que hom ha conservat ens parlen de la presència de diversos artesans (sastres, mestres d'obra, sabaters, carnissers o ferrers) que ens ratifiquen aquest dinamisme. A finals de segle i encara a inicis de la centúria següent es crea la major part de les cases del carrer del Calvari, concebudes com a vivendes de lloguer pels jornalers de les diferents cases pairals, i molt especialment, de Cal Prenyanosa.

Al segle XIX existia ja una escola de minyons. Doña Maria Lucia Barbosa apareix com a mestra en 1896, segons publica la Gaceta de Institución Pública, a la seva edició de maig d'aquell any. Durant els anys 20 del segle següent assistim a un petit dinamisme de la vida cultural de la vila (creació de la Sociedad Coral La Aurora), estimulada per Dolors Codina i Arnau, alcaldessa del Talladell (primera dona a ostentar aquest càrrec a Catalunya) que converteix al Talladell en un modest racó de la vida social catalana en aparèixer repetidament a La Vanguardia resums dels actes socials que hi tenen lloc. En 1929 recala al poble Talladell Salvador Martínez Surroca, jugador del Futbol Club Barcelona que guanya una plaça com a mestre d'escola. La seva presència serà molt recordada pels seus alumnes. L'arribada de la Guerra Civil tingué un fort impacte i es perdé el retaule barroc que es conservava a la parròquia de Sant Pere. Durant els anys posteriors el nucli anà perdent població, víctima de la forta migració cap a les ciutats com ara Lleida i especialment Barcelona i la seva àrea d'influència. En 1969 la vila perdé la seva municipalitat i fou agregat al veí municipi de Tàrrega. A inici del segle XXI es donen els primers moviments veïnals a la recerca de la recuperació del caràcter institucional de la vila, moviment que culminà en 2009 amb la creació de l'EMD del Talladell.